La pell freda

D’Albert Sánchez Piñol

A principis del segle XX un pròfug de la resistència irlandesa arriba sol a una petita illa de l’Atlàntic Sud per realitzar mesures meteorològiques durant un any. En aquell lloc només trobarà una cabana i un far habitat per un personatge intractable i hermètic, Battís Caffó. Però el pitjor arriba durant la nit, quan els dos habitants de l’illa es veuen acorralats per estranyes criatures procedents de l’oceà. La tensió extrema els envaeix i, conscients de la titànica lluita que hauran de sostenir per vèncer l’amenaça, descobreixen que conviure amb allò que desconeixen és l’única sortida possible per sobreviure.

Valoració

Des del meu punt de vista, és una novel·la trepidant i claustrofòbica sobre la por i el desig, ja que ens parla de com el protagonista supera la solitud extrema dins l’illa i el terror constant durant la lluita amb éssers desconeguts. Alhora, mostra una veritat pertorbadora: l’únic monstre invencible és aquell que produeix la mateixa ment. 

Escrit en primera persona, en un mateix paràgraf es poden alternar els temps en present i futur per a relatar el mateix fet, donant la sensació que busca desestabilitzar el lector i fer que sigui partícip de la bogeria i desorientació dels personatges. Ens presenta un personatge en el qual no consta cap registre de nom, en una situació que el supera i ens narra l’odissea per a fer front als esdeveniments, la seva evolució mental i la seva lluita per sobreviure. En el lloc oposat, tenim l’home que habita el far, un home que ha suportat i creuat els límits de la raó i amb qui el protagonista haurà d’aliar-se si vol mantenir-se amb vida. 

En general, és un relat que, des de la meva perspectiva, té final sorprenent però alhora forçat, tot i que l’autor ha trobat la manera de fer que encaixi i funcioni. 

I.V. (6v)