L’home Duplicat

De José Saramago

Escriptor portuguès que guanyà el Premi Nobel de Literatura l’any 1998. La polèmica suscitada arrel de la publicació de la novel·la L’Evangeli segons Jesucrist  el catapultà  a la fama i provocà el seu auto exili a l’illa de Lanzarote.

L’home duplicat ens narra la història d’en Tertuliano Màximo Afonso. Professor d’història d’institut, en Tertuliano té, un nom si més no curiós i una vida monòtona, avorrida i previsible. Els dies transcorren idèntics sense alteracions. Una mare en la llunyania, la seva parella Maria da Paz, amb qui manté una relació que penja d’un fil, i el seu  amic, el professor de matemàtiques conformen el seu univers vital.

Tot canvia el dia que, aconsellat pel seu col·lega, lloga Qui cerca troba, una pel·lícula sense pretensions però que altera la seva vida. Un dels personatges secundaris és físicament idèntic a ell. De forma obsessiva, intenta descobrir qui és aquest actor i com arribar fins a ell, trasbalsant tota la seva vida.

Quan finalment aconsegueix trobar el seu home duplicat, l’actor Daniel Santa-Clara,  tota l’angoixa que sent comença a diluir-se.  Ara és la seva còpia la que pateix aquest neguit i no pot suportar aquesta duplicitat. L’encontre entre tots dos accelera els esdeveniments i el desenllaç final.

Valoració personal

A L’home duplicat els personatges no tenen personalitat, només són un nom o una professió. En Tertuliano, amb el seu nom altisonant, no és ningú. No pren consciència de la seva tediosa existència fins que la veu amenaçada per una còpia idèntica de si mateix. Perd la seva identitat a mesura que s’apropa a la seva rèplica «He estat amb ell, i ara no sé qui sóc».

Novel·la densa i de lectura complexa, amb un final inesperat, que convida a la reflexió sobre la pèrdua d’identitat de la societat actual, on la gent no sap ben bé qui és i cap a on va.

M.M. (6v)

La pell freda

D’Albert Sánchez Piñol

A principis del segle XX un pròfug de la resistència irlandesa arriba sol a una petita illa de l’Atlàntic Sud per realitzar mesures meteorològiques durant un any. En aquell lloc només trobarà una cabana i un far habitat per un personatge intractable i hermètic, Battís Caffó. Però el pitjor arriba durant la nit, quan els dos habitants de l’illa es veuen acorralats per estranyes criatures procedents de l’oceà. La tensió extrema els envaeix i, conscients de la titànica lluita que hauran de sostenir per vèncer l’amenaça, descobreixen que conviure amb allò que desconeixen és l’única sortida possible per sobreviure.

Valoració

Des del meu punt de vista, és una novel·la trepidant i claustrofòbica sobre la por i el desig, ja que ens parla de com el protagonista supera la solitud extrema dins l’illa i el terror constant durant la lluita amb éssers desconeguts. Alhora, mostra una veritat pertorbadora: l’únic monstre invencible és aquell que produeix la mateixa ment. 

Escrit en primera persona, en un mateix paràgraf es poden alternar els temps en present i futur per a relatar el mateix fet, donant la sensació que busca desestabilitzar el lector i fer que sigui partícip de la bogeria i desorientació dels personatges. Ens presenta un personatge en el qual no consta cap registre de nom, en una situació que el supera i ens narra l’odissea per a fer front als esdeveniments, la seva evolució mental i la seva lluita per sobreviure. En el lloc oposat, tenim l’home que habita el far, un home que ha suportat i creuat els límits de la raó i amb qui el protagonista haurà d’aliar-se si vol mantenir-se amb vida. 

En general, és un relat que, des de la meva perspectiva, té final sorprenent però alhora forçat, tot i que l’autor ha trobat la manera de fer que encaixi i funcioni. 

I.V. (6v)

El passat ha quedat enrere

D’Anke de Vries

El passat juliol, Mark deixa el seu país natal, Holanda, per poder oblidar tot allò que li recorda a la seva parella Liesje, la qual va morir en un accident feia pocs mesos. Decideix traslladar-se a Magan, un poble de França amb una única missió: reparar la casa de madame Stevenson. En Mark no trigarà a descobrir la història que amaga darrere aquella dona i el seu fill William. El que semblava ser una fugida per trobar la pau i tranquil·litat, es convertirà en un retrobament amb ell mateix. També coneix a la Juliette, la noia que l’ajudarà en moltes tasques, una d’elles la de superar la mort de Liesje.

Valoració
Anke de Vries, autora d’origen holandès, ha creat uns personatges versemblants, necessaris perquè la història adquireixi la vida i l’autenticitat que la fan tan peculiar. No dona gaires detalls de les característiques físiques d’aquests, però això fa que ens els puguem imaginar nosaltres com vulguem. En canvi, dona més pes a la seva personalitat i sentiments.
El que fa especial aquesta novel·la i convida el lector a seguir llegint és que ens explica una successió d’esdeveniments que incita a descobrir què va passar en aquella casa i en aquell poble. Es tracta d’una novel·la curta, d’aquelles que quan comences no pots deixar-la de banda.
I.V. (6v)

La pinça Birmana

De Maria Jaén

Aquesta novel·la ens permet conèixer tots els topants d’una telenovel·la de sobretaula anomenada “L’esquerra de l’eixample”.
La Carla, protagonista femenina del serial, mata la seva mare Beatriu, una vella glòria de l’escena amb qui viu tot i mantenir-hi una antiga relació d’odi. L’assassinat el comet el mateix dia que el seu personatge, la Wini, ha de morir a la sèrie. Amb la seva mort, la guionista vol donar un canvi de rumb a l’inici de la desena temporada.
La Carla defensa el seu personatge davant la Sílvia, la guionista, que ha escrit el final del seu contracte. Tot i haver-ne rodat l’escena, aconsegueix un canvi de guionista, que la mantindrà a l’obra. Ara bé, la nova guionista també proposa un canvi, el qual tampoc li agrada.
Després de l’enterrament de la seva mare, la Carla desapareix. Sembla que ha anat a l’Àfrica, on ella passa llargues temporades. La substitueixen, però les audiències baixen. Als espectadors no els agraden els canvis i, en conseqüència, arriba un nou guionista.
El motiu que portà la Carla a l’Àfrica és el desenllaç d’aquesta novel·la d’embolic, digne d’un serial de sobretaula.

Valoració
L’acció del llibre no es presenta de manera lineal, hi ha molts salts en el temps: sovint ens mostra primer la conseqüència i després la causa. Una mateixa situació la veiem des de la perspectiva dels diferents personatges que hi intervenen.
El llibre té una trama trepidant, escrita en to de farsa. La trama és una excusa, divertida, per descriure el conflicte d’egos al món televisiu: entre equip de direcció, realitzadors, guionistes, actors i actrius. Tots parlen i reflexionen sobre els personatges i alhora sobre ells mateixos.
De lectura fàcil, ric en vocabulari i divertit, llegint-lo passareu una bona estona en les interioritats de la creació d’un serial.

JG (6t)

El com del crim

De Jaume Ribera i Andreu Martín

En Jaume Ribera és un escriptor i guionista de còmic i historietes conegut sobretot per la seva feina a l’Escola Bruguera i per ser coautor, juntament amb l’Andreu Martín, de les històries juvenils del detectiu Flanagan i, també, del detectiu Esquius.
Andreu Martín és novel·lista i guionista de cinema i còmic, especialitzat en novel·la negra, novel·la infantil i juvenil. Com ja hem esmentat, ha treballat plegat amb en Jaume Ribera a diverses sagues de detectius.
El com del Crim, és una novel·la policíaca protagonitzada pel detectiu Àngel Esquius, detectiu privat considerat el millor de la seva agència. Té de 50 anys, és vidu i és pare d’una filla. És la cinquena entrega d’aquest personatge, i ens trobem amb un cas d’assassinat ben peculiar. Però l’Esquius no descansarà pas, per difícil que sigui, a l’hora d’esbrinar la veritat.

Valoració
El personatge principal té l’excepcional característica de ser un home normal i corrent que, als seus cinquanta anys, es preocupa pel seu envelliment i per la seva filla. Això, sens dubte, pot sonar irònic, però moltes novel·les negres estan protagonitzades pel “millor detectiu del món”, homes superdotats i capaços d’esbrinar els crims més sofisticats. L’Àngel Esquius és un bon detectiu, el millor de la seva agència, i ho és perquè fa servir tots els recursos i contactes disponibles.
A partir d’aquesta reflexió, el cas que ha d’investigar és un cas divertit, potser sembla esbojarrat, però té cert sentit. Els personatges estan ben treballats, i el protagonista té un rerefons ben maco d’altres novel·les, tot i que no cal llegir-les per delitar-se amb aquesta. Son personatges amb els quals es pot empatitzar i, sobretot, molt versemblants. És una lectura molt entretinguda.

AH (6v)