De José Saramago

Escriptor portuguès que guanyà el Premi Nobel de Literatura l’any 1998. La polèmica suscitada arrel de la publicació de la novel·la L’Evangeli segons Jesucrist el catapultà a la fama i provocà el seu auto exili a l’illa de Lanzarote.
L’home duplicat ens narra la història d’en Tertuliano Màximo Afonso. Professor d’història d’institut, en Tertuliano té, un nom si més no curiós i una vida monòtona, avorrida i previsible. Els dies transcorren idèntics sense alteracions. Una mare en la llunyania, la seva parella Maria da Paz, amb qui manté una relació que penja d’un fil, i el seu amic, el professor de matemàtiques conformen el seu univers vital.
Tot canvia el dia que, aconsellat pel seu col·lega, lloga Qui cerca troba, una pel·lícula sense pretensions però que altera la seva vida. Un dels personatges secundaris és físicament idèntic a ell. De forma obsessiva, intenta descobrir qui és aquest actor i com arribar fins a ell, trasbalsant tota la seva vida.
Quan finalment aconsegueix trobar el seu home duplicat, l’actor Daniel Santa-Clara, tota l’angoixa que sent comença a diluir-se. Ara és la seva còpia la que pateix aquest neguit i no pot suportar aquesta duplicitat. L’encontre entre tots dos accelera els esdeveniments i el desenllaç final.
Valoració personal
A L’home duplicat els personatges no tenen personalitat, només són un nom o una professió. En Tertuliano, amb el seu nom altisonant, no és ningú. No pren consciència de la seva tediosa existència fins que la veu amenaçada per una còpia idèntica de si mateix. Perd la seva identitat a mesura que s’apropa a la seva rèplica «He estat amb ell, i ara no sé qui sóc».
Novel·la densa i de lectura complexa, amb un final inesperat, que convida a la reflexió sobre la pèrdua d’identitat de la societat actual, on la gent no sap ben bé qui és i cap a on va.
M.M. (6v)