Microcontes


Escriviu un petit conte d’una extensió inferior a les 100 paraules. Sigueu creatius! Sorpreneu-nos!

microconte

Signeu amb el nom abreujat (o pel nom de pila), no doneu correus electrònics reals (per exemple, poseu-hi abcdefg@gmail.com) i no empleneu la casella “Lloc web”.

Nota: Els textos rebuts no són revisats lingüísticament i les opinions són responsabilitat exclusiva de la persona que les emet. Seran suprimides les intervencions que no siguin respectuoses amb tothom (pel seu contingut xenòfob, homòfob...).

 

3 respostes a “Microcontes

  1. Figuradament
    Te’m menjaria sencera, li he deixat anar. I quan m’ha dit que no me n’estigués, li he clavat queixalada a la jugular. I pel crit que ha fet he entès que potser, a voltes, és millor aferrar-se als sentits figurats.

    Literalment
    Ets la meva lluna, li deia cada nit mentre em mirava amb aquells ulls. Fins que un dia no vaig poder més i, transformant-me en home llop, la vaig mossegar. I em penso que aleshores va entendre que els escriptors, quan parlem, no sempre fem servir metàfores.

    Trets David Vila, La revolta de Cramòvia.

  2. Era sabut que eren els millors amfitrions de la ciutat.
    Els seus sopars a la fresca eren antològics, per això quan van haver de mudar-se van triar una casa amb un pati formós.
    El menjador era justet, així que, si se’ls posava a ploure, havien de fer el joc de les cadires per saber quins convidats es quedaven.

  3. Vine!
    Davant la làpida sentí la pressió d’unes mans fredes sobre el coll. Del món exterior, no en sabé mai més res.
    * * *
    D’acomiadaments amb precedents
    Va quedar-se a l’atur perquè s’entregava a la feina amb massa amor. Mai més no li van permetre que tornés a fer de meuca.
    * * *

    Tu sí que ets un tresor!
    Poc s’imaginava la Roser T. que en capgirar-se trobaria al final una t i em descobriria el secret.
    * * *
    Mirades
    La pilota arribà al pou i ella mirà avall.
    -Hi ha ulls que em miren!
    -És clar! Són els teus reflectits!
    No la convencé. N`hi havia tres.

    Trets del llibre Glops, de Joan Pinyol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s