L’illa de Bembé

De Mercé Falcó

El 1865 Maria Bergés, una jove barcelonina i tradicional, és forçada a casar-se amb Francesc Panisello, un sitgetà més gran que ella terratinent i establert a Cuba. El pare de la Maria ha de pagar un deute i el terratinent necessita una dona.
Quan arriba a L’Havana, la Maria coneix un crioll, Alfons Martín. Ambdós s’enamoren sense saber que, en una carta traspaperada llegida més tard, el Francesc, amic de l’Alfons, demana a aquest últim que s’encarregui de portar la dama sana i estàlvia a la seva Finca Dos Amigos, també coneguda com “L’illa de Bembé” per les festes africanes que hi tenen lloc. Al principi sembla que la Maria entra en un atzucac, però capgira la situació: comença a cultivar la seva ment, a conèixer la causa dels esclaus que viuen a la hisenda i a tenir una relació amable amb el seu marit.
El feminisme, la pràcticament inexistent independència de la dona, els casaments per poders, les relacions prohibides, els moviments independentistes anteriors a la guerra i l’esclavitud són alguns dels temes de què tracta aquesta novel·la, que és un preludi dels canvis que han de venir.

Valoració personal
Aquest llibre m’ha enganxat des de la primera pàgina: la transformació de la Maria, que passa de ser una persona dòcil i sotmesa a portar la veu cantant a la finca i a tenir, fins i tot, idees sobre com portar el negoci, ha estat el que més m’ha atret de la història.
En definitiva, aquesta és una novel·la que ens ensenya que les dones, molts cops, han hagut de viure a l’ombra dels seus marits i que el poder de la ment ens pot ajudar a sortir de situacions a priori insalvables.

V. A.