Vents més salvatges

De Bel Olid

Vents més salvatges és una novel·la literària formada per setze relats curts que narren problemes i fets de la vida quotidiana de la nostra societat. Els temes que tracta tenen a veure amb la feminitat, la parella, el dret a la diferència, l’abús de poders, la violència institucionalitzada, la vida als marges de la societat i, també, amb aquells petits gestos solidaris que contribueixen a canviar el món i el fan més habitable. L’autora ens vol apropar a les preocupacions que envolten els protagonistes, que tots i totes podem patir perquè són una realitat.
Utilitza un llenguatge senzill i planer per poder arribar a tots els lectors, ple de figures retòriques, sobretot, de comparacions i metàfores per embellir els problemes del món actual.

Valoració
Us recomano el llibre de Bel Olid, que demostra ser elegant i sintètica, intentant, a través dels diferents contes, fent-nos reflexionar sobre la importància de valors com l’empatia, el respecte, la igualtat, la no-violència… aspectes que, d’una manera inconscient, acostumem a oblidar. Així, doncs, us animo a llegir aquest llibre deixant anar la vostra imaginació amb cadascun dels relats.

RH (6è Vespre)

La filla estrangera

De Najat El Hachmi

La filla estrangera, de Najat El Hachmi narra la història d’una noia marroquina que va arribar a Catalunya amb la seva mare quan tenia vuit anys. Va aconseguir adaptar-se molt bé a la nostra societat, però les tradicions marroquines l’obliguen a renunciar als seus somnis. La protagonista vol satisfer els costums de la seva mare, però, per altra banda, vol fugir d’aquella vida que no és la seva i es debat en una lluita interna, lluita per la seva identitat.
Opinió personal:
Des del meu punt de vista, Najat qüestiona la repressió de l’islamisme sobre les dones, les quals estan molt influenciades per la religió islàmica i defensa una llibertat sense restriccions. La filla estrangera és una novel·la emotiva que mostra el xoc entre dues cultures molt diferents amb un suspens constant. L’autora ens vol apropar a les seves arrels, a la seva història. En altres paraules, ens ofereix la visió del que suposa ser dona avui dia en el món musulmà i les diferents maneres d’entendre’l.
És una de les millors novel·les que he llegit, motivadora, molt ben redactada, escrita amb un llenguatge senzill i planer per poder arribar a tots els lectors. L’argument us captivarà i no podreu parar de llegir-la. Espero, doncs, que us animeu i, si en teniu una petita oportunitat, l’aprofiteu, perquè gaudireu molt d’aquesta apassionant lectura.

MM

El fruit del baobab

De Maite Carranza

Entre moltes novel·les us recomano El fruit del baobab, de Maite Carranza, un llibre emotiu, una visió entre dos mons, dues cultures i tres vides plenes de dilemes. Es tracta d’una història de dones: elles són les protagonistes d’aquest relat d’amistat, amor, gelosia, odi i dolor.
A grans trets, aquesta obra emotiva i reflexiva ens expressa diferents maneres d’entendre el món. Hi apareix la lluita contra una cultura obsoleta i tradicional que menysprea les dones; una civilització conservadora que s’encarrega de torturar, mutilar, cosir, anul·lar, tallar i privar dels plaers sexuals i drets femenins.
Hi apareixen diverses visions entre els seus personatges. La Lola, una dona catalana de cultura occidental, representa l’alliberació, la constància i la lluita per aconseguir els drets de les dones. L’Aminata, una senyora gambiana i analfabeta, representa les arrels culturals i tradicionals d’un poble que li ha tret la seva llibertat d’expressió i el desig sexual. La Binta, una jove rebel i intel·ligent, se sent europea i no acaba d’acceptar les seves arrels gambianes. Una adolescent responsable que té un dolorós record de la mutilació genital i lluita per evitar aquest tràgic incident amb la seva germana, la Fatou.

Valoració personal
Em complau l’actitud de la Lola, davant un fet que desconeix, que no mostra paternalisme, judici ni condemna sinó un tarannà respectuós. L’autora manifesta, a través d’aquest personatge, quina és la seva posició ideològica enfront de la immigració i el coneixement de cultures diferents de la pròpia.
En definitiva, un llibre que parla de com viuen diferents dones el sexe, la maternitat, les creences, l’amistat, l’amor i la solidaritat. Un llibre directe però emotiu i tendre.

Contra el vent del nord

De Daniel Glattauer

Contra el Vent del Nord ens submergeix en una novel·la d’amor entre dos desconeguts, l’Emmi i el Leo Leike, que seran els protagonistes d’aquesta forta unió virtual.

Ella és casada i ell s’acaba de separar. El que comença com un error casual es converteix en una unió indispensable per a les seves vides. Una anada i tornada d’un munt de missatges entre ells, que deixen al descobert molts i diversos sentiments i, sobretot, una atracció certament cega. 

Valoració
Aquest llibre sedueix amb la senzillesa amb què l’autor construeix els diàlegs, que flueixen de forma natural i espontània. Sincers, ràpids, crispats…, així són els correus que et porten a reflexionar i a fer-te plantejaments respecte com el progrés de les comunicacions està canviant les nostres vides.
Els missatges que s’envien els protagonistes estan plens de sentiments molt diversos, com la ironia, la crítica, l’enveja, però alhora barrejats amb la serenitat, la tendresa… És a dir, ens dirigeix a una relació dolça i, a la vegada, amb un punt d’acidesa, molt interessant.
Crec que ha estat una novel·la molt entretinguda, que recomanaria i, tal com ja m’havien advertit, amb un final que dóna peu a voler continuar llegint la segona part publicada, Cada set onades.


MA

Guadalajara

De Quim Monzó

Us animo a llegir contes d’aquest autor. A Guadalajara en recull diversos i són plens d’escenes sorprenents, de girs originals i una quotidianitat humanament absurda i deliciosa. A més, el relat curt fa bo per tenir-lo sempre a mà, pots llegir el llibre seguit, pots anar fent tria, o tornar de tant en tant a aquells contes que t’han agradat més.
Tradicions macabres, revisions de contes i llegendes, relats surrealistes que retraten les manies i defectes de molts de nosaltres o els nostres veïns… tot plegat farcit d’un humor subtilment àcid, ironia i un vocabulari tan ric que fa de gust mastegar.

Valoració
És divertit llegir Monzó, és un mestre del relat curt, un fons de biblioteca que cal tornar a gaudir de tant en tant. Perquè quan comences a llegir els seus contes és com si miressis per un espiell al protagonista, el veus ben a prop, n’escoltes els pensaments amb tant detall que pots arribar a creure que el veus venir. Però Monzó es desvia sovint de la solució lògica o esperada, s’endinsa en allò fantàstic, però ho fa amb tanta coherència que el creus i t’hi capbusses.

Laura L. – 6è V