La memòria de l’aigua

De Montse Barderi

Montse Barderi (Sabadell 1969) és escriptora, periodista i filòsofa, especialista en estudis de gènere. És autora de nou llibres de literatura i de filosofia pràctica. Col·labora en premsa escrita i ràdio. Té diversos càrrecs a la universitat i fundacions a més de formar part de projectes dels quals n’ha obtingut diversos premis entre ells el Premi Prudenci Bertrana 2019 per aquesta novel·la.
Aquesta novel·la narra la vida de tres dones, àvia, filla i néta, que van viure a la Catalunya pobra des de finals del s. XIX fins a l’actualitat. La història es narra en tres parts, cada una en un moment històric diferent. Totes tres tenen esperança de tenir una millor vida respecte a les dones del seu entorn social. També esdevenen temes centrals de la novel·la com es desenvolupen davant l’amor, la soledat i la injustícia social, entre d’altres.

Valoració personal
La narració és àgil i propera, on es va descrivint la vida de cada una de les tres dones, fins i tot es donen diàlegs entre elles sobre qui és la més apropiada per narrar els fets. És fàcil sentir-se identificada amb les vivències i sentiments propis d’elles o també reconèixer situacions viscudes per dones de la família i per tant entendre sensacions i emocions sentides per elles.
És una obra molt recomanable però alhora cal vigilar en quin estat emocional es llegeix ja que les emocions i sentiments que transmet giren entorn la injustícia, la dificultat de recursos, el masclisme, els prejudicis, la soledat, … Resumint, són dones amb unes vides dures de manera que no és una lectura alegre.

MO (6v)

L’illa de Bembé

De Mercé Falcó

El 1865 Maria Bergés, una jove barcelonina i tradicional, és forçada a casar-se amb Francesc Panisello, un sitgetà més gran que ella terratinent i establert a Cuba. El pare de la Maria ha de pagar un deute i el terratinent necessita una dona.
Quan arriba a L’Havana, la Maria coneix un crioll, Alfons Martín. Ambdós s’enamoren sense saber que, en una carta traspaperada llegida més tard, el Francesc, amic de l’Alfons, demana a aquest últim que s’encarregui de portar la dama sana i estàlvia a la seva Finca Dos Amigos, també coneguda com “L’illa de Bembé” per les festes africanes que hi tenen lloc. Al principi sembla que la Maria entra en un atzucac, però capgira la situació: comença a cultivar la seva ment, a conèixer la causa dels esclaus que viuen a la hisenda i a tenir una relació amable amb el seu marit.
El feminisme, la pràcticament inexistent independència de la dona, els casaments per poders, les relacions prohibides, els moviments independentistes anteriors a la guerra i l’esclavitud són alguns dels temes de què tracta aquesta novel·la, que és un preludi dels canvis que han de venir.

Valoració personal
Aquest llibre m’ha enganxat des de la primera pàgina: la transformació de la Maria, que passa de ser una persona dòcil i sotmesa a portar la veu cantant a la finca i a tenir, fins i tot, idees sobre com portar el negoci, ha estat el que més m’ha atret de la història.
En definitiva, aquesta és una novel·la que ens ensenya que les dones, molts cops, han hagut de viure a l’ombra dels seus marits i que el poder de la ment ens pot ajudar a sortir de situacions a priori insalvables.

V. A.

El dimoni sota els meus peus

De Kà Barceló

El dimoni sota els meus peus és una novel·la sobre la problemàtica de les persones sense sostre escrita per l’escriptora Kà Barceló. El protagonista de la història és l’Ivan, un solter a punt de complir cinquanta anys. L’Ivan duu una vida corrent fins que, uns mesos després de la mort de la seva mare, és acomiadat de la feina de comercial, feina que conservava des de feia molts anys. És a partir d’aquest moment que la vida de l’Ivan comença a complicar-se cada vegada més i es veu abocat a la soledat i als problemes econòmics. A la soledat perquè perd els seus amics, la seva amant i, fins i tot, l’oportunitat de gaudir de l’amor. Els problemes econòmics culminen amb el seu desnonament i la pèrdua de totes les seves possessions. Arran d’aquest fet, l’Ivan es veu abocat a un abisme de desesperació del qual no veu la sortida. Però durant el seu recorregut vital, l’Ivan també trobarà persones capaces de tornar a confiar en ell i de deixar-lo entrar a la seva vida.

Valoració personal

La història de l’Ivan és de pèrdua, però també de lluita i de superació personal. Per això, trobo que és un llibre interessant, tot i no ser un llibre que recomanaria si algú vol llegir un llibre que el faci animar. És un llibre que convida a la reflexió i personal i a la reflexió sobre la societat. A través de la història de l’Ivan podem viure com es pot arribar de l’èxit al fracàs social en qüestió de mesos i arribar a un camí sense sortida. Recomano aquest llibre a les persones interessades en els problemes socials.

z_alu_6v

La Noia Del Violoncel

Tal com s’ha dit en l’anterior aportació en aquest fòrum, el llibre consta de dues parts que si bé no estan diferenciades formalment en el llibre, narren dues històries completament diferents i que, de fet, tenen lloc en dos països i moments diferents, l’una en el Regne Unit actual i l’altra en l’Espanya dels anys 60 i 70.

Estic d’acord amb la companya en el fet que la primera part passa sense pena ni glòria i que pot  decebre una mica (a mi em va portar a deixar el llibre aparcat un cop). Això es deu, per una banda, al fet que narra uns esdeveniments massa quotidians i mancats d’interès i, per l’altra, al fet que allò que es suposa que ha de provocar que el lector adquireixi una addicció envers el llibre és una investigació una mica ridícula. De totes maneres,  he de dir que la segona meitat i, especialment, el final del llibre m’han sorprès molt positivament. 

Valoració 

L’habilitat amb la qual l’autor ha estat capaç d’unir aquella historieta sense importància d’una noia que té una funda de violoncel que fa una fressa estanya amb l’altra trama que narra la vida i aventures (i desventures) de dos germans amb ideals contraris al règim establert m’ha deixat bocabadat.

z_alu_6v

La noia del violoncel

De Jordi Campoy Boada

L’autor de la novel·la és un artista sabadellenc que compagina l’escriptura amb la seva carrera musical a la televisió i els estudis de gravació.

La noia del violoncel ens narra dues històries que transcorren en dos moments històrics diferents. A la primera part, la història de l’Anne, de 34 anys, que toca el violoncel a la London Symphony Orchestra. Els fets es desencadenen el dia que sent un soroll a l’interior de la funda del seu violoncel. Tot un seguit d’esdeveniments la conduiran al descobriment d’un gran secret familiar que vincula els seus orígens a la ciutat de Barcelona. La segona part transcorre en els anys 60 del segle passat. Ens veiem immersos en la història d’en Vicenç i en Julià. Dos germans que creixen i es fan adults en la Barcelona de la dictadura franquista. Resistència i repressió caracteritzen aquesta segona part.

Valoració del llibre

La novel·la, amb dues línies argumentals diferenciades, atreu l’atenció del lector de forma desigual. La primera part, de lectura més ràpida i lleugera, amb un argument no massa elaborat i moltes vegades previsible, no aconsegueix mantenir el suspens i la tensió dramàtica necessària. Però a la segona part es produeix un canvi significatiu en la narració. L’autor s’endinsa en un moment històric, que descriu amb profusió de detalls, a través de les vides dels dos protagonistes despertant l’interès del lector. Ambdues narracions conflueixen en l’època actual produint-se un insòlit doble desenllaç. Només haurem de triar l’opció que més ens agradi, en el supòsit que alguna de les dues alternatives satisfaci les nostres expectatives.

MM