Ramona, adéu

De Montserrat Roig

Montserrat Roig, escriptora catalana, forma part de la Generació dels 70, juntament amb Terenci Moix o Pere Gimferrer.

Amb “Ramona, adéu”, Roig ens trasllada a Barcelona en tres moments històrics claus de la ciutat mitjançant la història de tres dones d’una mateixa família. Aquestes dones, àvia, mare i filla, en un inici sembla que només comparteixen el nom, Ramona, però a poc a poc, anem trobant l’eix que les uneix a part del parentiu: l’amor i el fracàs. Ramona Jover, l’àvia, viu la Barcelona del segle XIX durant la construcció de l’Eixample, i veiem com viu amb la insatisfacció i frustració de no poder ser Madame Bovary. Ramona Ventura, la mare, té l’aparença d’una dona poruga, submisa i sense gaires aspiracions, ens situa ens dos fets històrics del segle XX: la Segona República i la Guerra Civil. Ramona Claret, la filla, és una jove estudiant que ens porta a les revoltes estudiantils dels anys 60, que pateix una gran inseguretat a causa d’una relació tòxica i infeliç.

Les Ramones són dones somiadores, incompreses per les seves familiars, fet que provoca que es sentin soles, dones que tenen clares les seves mancances i les limitacions de ser dona.

Roig presenta la ciutat de Barcelona com un personatge més que està en constant evolució, igual que les Ramones: amb Ramona Jover la ciutat està creixent amb la construcció de l’Eixample; amb Ramona Ventura, viu moments convulsos amb la Segona República i la Guerra Civil; i amb Ramona Claret, és una ciutat grisa i oprimida pel règim franquista.

Valoració

La novel·la, amb tres línies narratives en forma de monòleg, atreu l’atenció del lector de forma desigual: depenent del moment històric que més atregui o l’empatia amb el personatge, es fa més atractiva una història o una altra. Alhora, ens trobem amb una novel·la en què els personatges femenins, deixant en un segon pla els homes que hi apareixen, són les que tenen el protagonisme, juntament amb la ciutat de Barcelona. Són dones molt reals, amb ambicions i pors que encaixen amb nosaltres mateixos, i això les fa més creïbles i més fàcil d’empatitzar.

N.R. (6è)

Ho tornarem a fer

De Jordi Cuixart

El llibre està basat, tal com diu el mateix autor, en bona part de les intervencions orals que va fer durant el Judici del Tribunal Suprem dins de l’any 2019 i també en algunes de les reflexions que va escriure, tant a la presó de Soto del Real, a Madrid, com a la presó de Lledoners al Bages.
El text és una manifestació dels pensaments de l’autor pel que fa al dret a la desobediència sempre que estigui exempta de violència. La promou com a motor d’un canvi cap a la consecució dels drets personals i col·lectius. El llibre és una reflexió arran dels injustos empresonaments de polítics catalans com a conseqüència dels fets del 20-S i l’1-O del 2017. Un crit a l’esperança contra la resignació.
El pròleg és de Jamila Raqib, directora executiva de la Institució Albert Einstein. Aquesta organització s’enfoca en l’avanç de la llibertat i la democràcia en tot el món mitjançant accions no violentes.

Valoració
El valor del llibre rau en la actualitat, del tema que tracta, en el moment de la seva publicació: el judici als acusats pels fets al voltant de l’1-O i, també, per l’honestedat que l’autor transmet en totes les seves manifestacions relatives als drets fonamentals tant personals com col·lectius. Segurament el significat del pronom feble “ho”, que encapçala el títol del llibre, té més amplitud del que pot semblar en una anàlisi inicial.

MS (6t)

Ethèria

De Coia Valls

Aquesta novel·la de caire històric es situa als voltants de l’any 380 dC, poc després de la promulgació de l’Edicte de Tessalònica, pel qual el cristianisme quedava constituït com a religió oficial de l’Imperi Romà. En aquest context, una jove noia pagana, Irene, es presenta en una comunitat cristiana al cor de Gallaecia, per encàrrec del senador Símmac per tal de robar l’últim pergamí que es conserva de Els orígens de Roma, de l’autor clàssic Cató. Suposadament aquest llibre hauria de portar a un revifament del paganisme, davant l’avenç imparable dels deixebles de Crist. 

Tot i això, la impossibilitat d’Irene d’aconseguir robar-lo i la imminència de la partida d’una membre de la comunitat, Ethèria, en una peregrinació a Terra Santa en el qual s’endurà el llibre,  obliga Irene a fer-se passar per una cristiana que vol refermar la seva fe i acompanyar Ethèria en el seu viatge fins que aconsegueixi apoderar-se del llibre.

El llibre narra aquest camí que fan totes dues, en el qual els secrets i mentides donaran pas a la forja d’una sòlida amistat entre ambdues, tot i les abismals diferències; una amistat que transcendirà les creences de cadascuna i els ensenyarà a viure en harmonia i en una vertadera estimació.

Valoració

El llibre està escrit amb una prosa amable, fàcil de llegir i que no és propensa als embolics. D’altra banda, en ser una novel·la d’època, s’agraeix molt el fet que l’autora s’hagi documentat per tal de transmetre un marc el més fidedigne possible dins el qual té lloc la trama. 

Em sembla molt interessant veure com els personatges que se’ns descriuen inicialment van, al llarg de l’obra, canviant la seva manera de ser, les seves conviccions, la seva manera de relacionar-se amb allò que els és propi i amb allò amb el qual estan enfrontats, etc. Si bé aquests canvis s’aprecien molt bé en les dos protagonistes de la història (Irene i Ethèria), també es produeixen en altres personatges més aviat secundaris.

LV (6v)

La filla del capità Groc

De Víctor Amela

“Deu, Pàtria i Rei” eren els ideals d’en Tomàs Penarrocha Penarrocha, voluntari carlí, guerriller i heroi per uns, i bandoler per uns altres, que va lluitar contra les forces isabelines a mitjans del segle XVIII durant les guerres carlistes a la comarca dels Ports i el Maestrat. Personatge històric, li deien “El Groc” pel seu cabell i bigotis rojos, va néixer a Forcall (Castelló), on la seva lluita ha estat transmesa de forma oral generació rere generació.

L’autor és descendent del mateix poble de Forcall i recopila el coneixement popular i els escrits històrics precedents sobre la figura de El Groc i les guerres carlines al Maestrat, per a novel·lar una història plena de referencies als paisatges, als rius, a les masies, a la cultura popular i a la gent que hi viu, que t’immergeix en l’atmosfera d’aquells anys en aquell lloc.

En temps en què el bàndol isabelí és guanyador de les guerres carlines, El Groc, un humil artesà, no accepta capitular i entra en lluita amb el poder establert i contra part els seus propis conciutadans per defensar els seus principis, principis que ja havia defensat con a voluntari carlí. Això el fa viure com a proscrit del seu poble, però no sense el recolzament de bons amics i defensors de la seva lluita.

Aquest fet l’obliga a amagar-se a les muntanyes i coves, i a buscar companys de lluita per afegir a la seva causa, arribant a ser un grup tan nombrós i exitós en les seves accions contra el poder en tota la comarca, que l’exercit isabelí es veu obligat a enviar un comandament per a reduir-lo.

Valoració

Més enllà d’una novel·la de lluita de guerrillers contra un exercit, és una història d’amor i de traïció. De supervivència en front d’unes condicions dures on uns es mantenen ferms en les seves conviccions i d’altres sucumbeixen a la necessitat de la traïció. De com la història forja el caràcter d’un poble, dècada rere dècada, després què conflictes que han confrontat veïns i familiars s’hagin acabat. Això és el que més m’ha agradat del llibre, i a més, com a coneixedor de les terres on es situa la novel·la, reconèixer els llocs i paisatges m’han ajudat a ficar-me dins la trama i a saber-ne més, encara que de forma novel·lada, d’un personatge de qui havia sentit a parlar des de petit.

S.S. (6v)

Penjat

De Daniel Cole

Daniel Cole (Regne Unit 1983) és para mèdic. Va escriure la seva primera novel·la “Ragdol” (Ninot de drap) que ràpidament es va convertir en un “best seller” amb drets de traducció a més de 30 països. “Penjat” és la seva segona novel·la, totes dues de temàtica policíaca i misteri.

Emily Baxter, inspectora en cap de la policia metropolitana, rep la visita de dos agents, un de l’FBI i l’altre de la CIA, per demanar-li la seva col·laboració en un cas. Els assassinats tenen el mateix modus operandi que els del cas ja resolt que la va portar a ser la persona més jove en ocupar el seu càrrec. Les víctimes apareixen a banda i banda de l’Atlàntic amb les paraules esquer o titella gravades al pit. El repte de resoldre el cas es complica amb la mort de l’assassí de Ragdoll.

Valoració personal

La novel·la comença amb l’interrogatori d’una Baxter molt malmesa, fet que convida ràpidament a voler saber com ha arribat a aquesta situació. L’autor fa una descripció molt acurada de les escenes del crim que a poc a poc es van convertint en més macabres, I cal tenir un estómac ben posat per llegir-la. La investigació succeeix en poques setmanes de manera que és força trepidant i no dona peu a incloure fets vanals per la història.

Els personatges cauen una mica en els tòpics de les novel·les policíaques: la Baxter, freda emocionalment i amb cert punt d’alcoholisme; en Rouche, amb una drama familiar i la Curtis, fidel a les normes. Tres perfils que es combinen molt bé però poc originals.

Tot i que les obres es poden llegir per separat, és recomanable llegir abans la primera, “Ragdoll”, ja que en fa moltes referències i hi ha personatges que repeteixen, així es pot entendre millor la seva evolució.

MO (6v)