La Bíblia de pedra

De Marc Capdevila Clapera

Nascut a Vic l’any 1966, Marc Capdevila Clapera, va ser guardonat amb el premi Sebastià Juan Arbó per la seva novel·la l’any 2007. Compagina l’escriptura novel·lística amb la de guions, com el de la werbsèrie Solisombra, o els documentals que ha realitzat juntament amb el seu germà.
La Biblia de Pedra és una novel·la de ficció històrica ubicada en una localitat de la geografia catalana i en una època molt concreta: Ripoll al llarg de 1162. L’abat Gausfreds, el comte Berenguer Ramón IV i el mestre artesà Ermengol estan aixecant una nova portalada a l’església de Santa Maria. Al voltant d’aquest rerefons es desenvolupen diverses trames d’intriga, de passió i de lluita pel poder, per l’amor o per la llibertat.

Valoració
És una novel·la d’ambientació històrica que, tot i tirar d’alguns tòpics com el del << ius primae noctis>>, del qual no tenim cap prova de la seva aplicació, aconsegueix introduir el lector dins d’aquest món. Les històries que es desenvolupen són prou interessants tant per enganxar el lector com per obviar com el presentisme històric de què peca la mentalitat d’alguns personatges.
És una lectura amena, amb personatges prou profunds i treballats per poder-hi empatitzar amb ells, i amb girs argumentals que potser no són del tot sorprenents, però que estan ben buscats i encaixats. Si el llibre fos un engranatge, funcionaria com un rellotge: totes les peces encaixen per convertir-lo en una bona lectura.

AH (6v)

Solitud

De Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert)

La lectura de Solitud ens submergeix en el món interior d’uns personatges que mantenen una forta tensió amb l’entorn: la muntanya, un lloc feréstec que els envolta i marca la seva existència.
L’escriptora ens exposa la dualitat eterna que és part intrínseca de l’ésser humà: la llum i la penombra, el bé i el mal. I, ho fa servint-se de dos tipus de personalitats. D’una banda, la bondat representada per la Mila, la protagonista, i el pastor (Gaietà). Ambdós cerquen la llibertat i la seva pròpia identitat dins el marc rural que els envolta. D’altra banda, la foscor s’expressa a través d’en Maties i l’Ànima. El primer un dropo, poruc, fred i indiferent davant la vida. El segon simbolitza la maldat absoluta, un ésser monstruós amb gran capacitat de destrucció. De fet, provocarà un desenllaç terrible amb les seves atrocitats. Els seus actes produiran que la Mila prengui “la” decisió definitiva sobre com emprendre el seu futur.

Valoració
És fascinant veure com l’autora aconsegueix no deixar indiferent el lector davant la intensitat del reguitzell d’emocions que descriu, magníficament. Ho fa a través d’un domini prodigiós del llenguatge amb gran poder descriptiu, riquesa de lèxic i de recursos literaris com ara les comparacions, la simbologia, els mites i les llegendes.
Al cap i a la fi, ens identifica les emocions (melangia, plaer, ràbia, sorpresa, fàstic, gratitud, por, satisfacció, ira, admiració, etc.) que tothom ha experimentat algun cop a la seva vida. I que formen part de l’essència de la humanitat.

L.R. (6èv)

Finals que mereixen una història

D’Albert Espinosa

Quan vaig veure en una sinopsi com l’Albert Espinosa parlava del seu llibre, vaig pensar que l’havia de llegir: “M’encantaria que aquests relats fossin terapèutics i us ajudessin a afrontar alguna emoció estancada. Voldria que us sentíssiu acompanyats, cuidats i estimats a cada pàgina”.
Aquesta és la millor descripció per aquest conjunt de relats breus que conformen aquesta meravellosa obra. Totes les històries brillen amb llum pròpia, i encara les fa més especials el fet que els seus personatges estiguin basats en històries reals de la vida de l’autor. Narrades amb una delicadesa única són capaces de desvetllar sentiments molt profunds.
Un homenatge a la lluita i a l’esperança.

Valoració
En moments com els que hem passat, crec que és adient pronunciar les paraules de l’eslògan del Govern: la cultura també ens salva i puc dir que aquest llibre ha estat per a mi terapèutic.
Gairebé havia passat més d’un mes des de l’inici del confinament i tenia ganes de llegir un llibre que fos un bàlsam per a l’ànima. Aquest em va semblar perfecte.
Sense moltes pretensions i escrit amb un llenguatge molt planer no em va deixar indiferent.
Molt recomanable per a moments de reflexió personal i de recés.
A.A. (6t)

Autobiografia de la meva mare

De Jamaica Kincaid

Una novel·la que repassa la vida de la protagonista, convertida en una supervivent, en una illa caribenya de Dominica.
La Xuela, heroïna d’aquesta història, marcada per la mort de la seva mare durant el part, viu enyorant el rostre d’aquesta figura materna, que mai no va poder conèixer. A aquesta absència s’hi va sumar la desaparició del seu pare, un policia corrupte d’origen escocès, que va deixar-la en mans d’una bugadera. Aquest fet provoca que creixi amb una estranya i els seus fills, i assumeixi, alhora, la pèrdua dels dos progenitors. Tot això li ha fet un mal emocional irreparable, i li provoca dolor, desesperació, odi, pors i inestabilitat. Tanmateix, en un moment donat, es produeix un canvi de rumb a la seva vida i pren el camí cap a la recerca dels seus principis i arrels. Decideix buscar al seu pare i tenir aquest sentiment de pertinència, de poder formar part d’una família. Però tot plegat no és fàcil, la dona del seu pare l’odia, li costa mantenir una relació cordial amb els seus germans i té problemes escolars.
A tot això se li suma la descoberta i companyia íntima de l’amic del seu pare, que acaba deixant-la embarassada. La Xuela tindrà una filla no desitjada i s’acabarà convertint en una mare autosuficient.

Valoració
Aquest text és de digestió lenta i difícil de pair. Ens mostra una història de superació davant la pèrdua dels progenitors. Se li suma el paper fonamental de la dona i la importància del fet de tenir cura dels fills, de la llibertat cultural i del plaer sexual. Posa al descobert un món paral·lel i proper al nostre, on la Xuela ha de lluitar per aconseguir els drets fonamentals de pertànyer, ser i identificar-se dins d’una família. Una gran novel·la que recomano llegir.

L.A. (6v)

Mirall trencat

De Mercè Rodoreda

“Mirall Trencat” de Mercè Rodoreda és una obra cabdal de la literatura catalana. Rodoreda ens presenta la història d’una família barcelonina del barri de Sant Gervasi. La història es centra en tres generacions, començant amb Teresa Goday de Valldaura i finalitzant amb els seus nets.

Mirall Trencat és una novel·la que enllaça diferents històries d’amor, d’odi, d’interessos i secrets, mons amb entitat pròpia, reflectits en la família Valldaura, i com aquesta es trenca i es separa com si d’un mirall trencat es tractés. La novel·la està situada a la Barcelona d’inicis del segle XX, refinada, elegant i burgesa, que amb el pas del temps i amb la Guerra Civil cau en decadència, i dona el protagonisme del relat familiar en les dones que la conformen.

Valoració

Tal com he esmenat anteriorment, Mirall Trencat és una peça clau de la literatura catalana del segle XX. Rodoreda no només fa un gran relat històric de la ciutat de Barcelona i de la realitat social de l’època, sinó que amb una gran habilitat i encert fa una radiografia encertada de la classe burgesa de Sant Gervasi, així com la creació dels diferents personatges que conformen la novel·la. És una gran representació del món real portada al món literari. Els personatges no són plans com ens podríem trobar en d’altres novel·les, sinó que cadascun té la seva pròpia personalitat, ambicions i pors, i les seves accions tenen reaccions reals i creïbles, sobretot en els personatges femenins com Teresa Goday de Valldaura, Sofia Valldaura i Maria Farriols.

N.R. (6è)