Fòrum 26


Creus que el jovent que es tatua tant algun dia se’n penedirà?

Nota: Els textos rebuts no són revisats lingüísticament i les opinions són responsabilitat exclusiva de la persona que les emet. Seran suprimides les intervencions que no siguin respectuoses amb tothom (pel seu contingut xenòfob, homòfob…).

Recordeu: “Signeu amb el nom abreujat i no doneu correus electrònics reals (per exemple, abcdefg@gmail.com)”

13 respostes a “Fòrum 26

  1. MS

    Fa molt temps, la gent que es tatuava era vista d’una manera especial: eren mariners que es tatuaven els noms dels amors que tenien o bé gent bohèmia, que feien coses estranyes des del punt de vista dels que ens consideràvem normals, que suposadament podien haver tingut un passat novel·lesc, sovint amb algun tret tràgic.
    A mi no em deixaven indiferent, els tatuatges. Considerava la seva existència com una conseqüència d’algun fet impactant a la vida de qui el portava.
    Però els temps canvien, les modes canvien i la forma de pensar també. Els tatuatges actualment tenen un valor diferent. La mentalitat és més oberta i no cal haver passat per un fet colpidor per decidir tatuar-se. Segurament és una combinació de les modes i de la disposició a obrir-se més cap als altres tot mostrant, d’una forma gràfica, els pensaments, ideologies i afinitats de grup sense cap recança.
    Sigui com sigui, el que passarà en un futur amb els tatuatges dependrà com sempre de com evolucionin les modes i de les inquietuds personals de les persones. Però, com que segurament existirà, d’una manera consolidada, la possibilitat d’esborrar-los a preus assequibles no crec que hi pugui haver greus motius per al penediment.
    Jo, per si de cas, mai me n’he fet cap.

  2. Fer-se un tatuatge no és com posar-se un anell o una polsera, costa una mica més de treure. I aquí les dimensions sí que importen, sobretot si te’l vols treure o amagar. Suposo que en la pregunta ve implícit el fet que no se’n penediran passats uns mesos, en el cas de que trenquin amb la parella, sinó que passats un anys aquells motius pels quals se’l van fer ja no es sostenen i el mateix tatuatge resulta molest o inapropiat amb el que es vol transmetre. I dic transmetre perquè penso que un tatuatge vol dir alguna cosa i per tant, transmet un missatge a qui el veu, siguis tu mateix o una altra persona.
    Des d’aquest punt de vista, és segur que molts se’n penediran com dient: – jo ja no soc aquell que era!-, i per a mi això és renunciar al que eren. El nostre passat és el que és amb els nostres errors i encerts, encara que estigui gravat a la pell. Qui no té algun trau degut a alguna acció feta per manca de consciència? Potser el fer-se un tatuatge “inadequat” ve precedit d’una decisió voluntària, però ¿no és la joventut un estat d’inconsciència transitòria?
    Alguns gaudiran els seus tatuatges tota la vida, d’altres se’n penediran i se’ls trauran o se’ls amagaran, però sigui com sigui procureu fer-vos el primer ben petit; si us agrada, ja tindreu temps per a fer-vos-en més.

  3. Les noves tendències en les xarxes socials marquen des de fa més d’una dècada que els tatuatges estan de moda. Cada vegada hi ha més personatges mediàtics que en porten: futbolistes, cantants, actors, etc. Portar un tatuatge és avantguardista. Si no en portes pertanys a una minoria en perill d’extinció. Però tot allò que és innovador i modern arriba un moment que es converteix en caduc i, per tant, en molts casos, acaba cansant. D’aquí que resulti relativament coherent que sorgeixin els anomenats tatuatges efímers, sobretot, per a aquelles persones indecises. En qualsevol cas, crec que tenen més possibilitats de perdurar aquells tatuatges provinents de la convicció d’un pensament profund.

  4. Al meu parer, un tatuatge és, al cap i a la fi, una marca a la pell. N’hi ha que neixen amb marques a la pell i n’hi ha que les hi van afegint involuntàriament amb l’edat o amb petits o grans accidents. El que diferencia aquestes marques dels tatuatges és que, en aquest darrer cas, es tracta de marques que s’ha fet una mateixa perquè ha volgut: potser se n’ha fet un d’igual amb el grup d’amigues, potser ha estat un acte impulsiu i gens reflexionat, potser aquell dibuix al canell li recorda una passió o un fet que, a més a més, l’ha marcada internament. En qualsevol cas, els tatuatges no pertanyen a una edat determinada, més aviat depenen dels gustos i de la forma d’expressió d’una mateixa, en tinguis 18 o 80.

  5. Quan veig una persona molt tatuada, sobretot el jovent, sí que em plantejo que, potser, ho ha fet sense pensar-ho massa i, encara que en aquell moment s’identifica amb aquella imatge, més endavant, amb el pas dels anys, és molt probable que se’n penedeixi. La gent es fa gran, la pell cau, els tatuatges es deterioren i els làsers no fan miracles…Crec que és una decisió atrevida, que caldria abans meditar-la, sense deixar-se portar per impulsos…

  6. Possiblement, sobretot, aquells que ja no tenen ni un centímetre de dermis sense pigmentar.
    Sembla que en el moment de tatuar-se ningú pensa que aquella pell ferma i llisa es convertirà, en el futur, en flàccida i arrugada; així doncs, una flor turgent i formosa pot acabar essent pansida i trista, amb l’envelliment natural de la pell.
    Actualment, però, els tatuatges ja no són per sempre. Existeix una tècnica amb làser per eliminar-los; això sí, és costosa i molt lenta. Fer-se un tatuatge requereix una meditació prèvia i calmada tenint en compte les conseqüències a llarg termini.

  7. Avui dia existeixen diverses modes entre el jovent. Una d’aquestes consisteix a fer-se un tatuatge a la pell, amb motius decoratius, per identificar-se, per canviar o perquè agrada. Abans de fer-ho cal escollir el que vols, la seva mida i el lloc adequat per no haver de penedir-se’n, més tard. Les recomanacions són vàries i entre aquestes en destaquem les següents:
    – Buscar un lloc poc visible per evitar avorrir-se.
    – Escollir una part del cos que es pugui tapar amb facilitat de cara a algunes feines.
    – Defugir de les modes perquè passen i cal pensar que aquesta marca persisteix en el temps.
    Si abans de posar-nos aquest pigment decoratiu sobre el nostre cos som conscients de tot el que fem i el perquè de les coses, no ens en penedirem.

  8. Sí, pot ser que algun dia el jovent que es tatua tant se’n penedeixi i pot ser que no. Penso que aquest tema està sobrevalorat, ja que si aquesta pregunta la formuléssim amb qualsevol altre fet, la seguiríem preguntant?
    És a dir, la resposta pot ser molt variada. Si a tu et pregunten si després d’estudiar durant 4 anys de carrera te’n penediràs, hi haurà gent que dirà que no, però hi haurà gent que dirà que sí perquè potser no li acaba agradant allò que ha estudiat. Doncs amb el cas dels tatuatges és el mateix.
    Però segur que hi ha algú que et diu que si no t’agrada allò que has estudiat, no t’hi dediques i ja està. En canvi, un tatuatge és per tota la vida. Però no és així, actualment hi ha maneres d’esborrar un tatuatge, per exemple amb làser.
    A més a més, penso que no hauríem de fer aquesta pregunta, ja que no som ningú per jutjar el que fa una persona amb el seu cos.

  9. Quan parlem de tatuar-se crec que podem trobar persones que segueixen diversos corrents, per exemple: les que volen anar a la moda, de manera que ho fa per pertànyer a un col·lectiu o per ser una persona més popular; unes altres que ho fan perquè volen veure a la seva pell part de la seva vida com una manera d’expressió de la seva realitat; i d’altres que, simplement, han creat una addicció. Llavors, se’n poden penedir o no dependent de quina hagi sigut la seva motivació a l’hora de tatuar-te. Personalment, crec que els pocs que porto representen episodis de la meva vida i he evolucionat molt i les meva realitat ha canviat, però el que ja he passat queda plasmat a la meva pell.

  10. Bon dia,
    Els tatuatges poden ser molt diversos: des del nom de la nostra parella o d’algun familiar (pares, etc.), fins a la cara d’un animal, passant per tota mena de «tatoos», com frases inspiradores que hem llegit o elements que tenen per a nosaltres un gran significat o fins i tot elements religiosos. Depenent de quin tipus de tatuatge ens fem ens en penedirem o no.
    Un dels casos més típics és el de tatuar-se el nom del xicot/a. Si perseverem amb ell/a durant tota la vida, perfecte. Si no, potser acabarem amb un tatuatge que ja no significa res per a nosaltres i que potser ens porta records dolorosos. Aquest és el grup on hi entra tot allò que és molt important per a nosaltres en un moment donat però que fàcilment pot canviar. En aquest sentit, potser el tatuatge seria més adient fer-lo en contraure matrimoni.
    Si es tracta, en canvi, d’una persona a qui s’estima de manera incondicional passi el que passi, com és el cas d’una mare, mai no ens en penedirem de portar-lo i ens en sentirem orgullosos. Segurament passi el mateix amb els tatuatges d’elements religiosos o d’altres aspectes que siguin de gran importància per a nosaltres durant tota la vida.
    Finalment hi hauria un darrer grup de tatuatges. Aquests són aquells que es fan de coses trivials, sense cap mena d’importància. En la meva opinió, aquests són sempre un error, perquè crec que els tatuatges són una expressió de la pròpia personalitat i de les coses que són importants per a nosaltres.

    LluísV.

  11. Normalment, quan algú decideix posar-se un tatuatge pensa que serà per a tota la vida. Però hem de pensar que si ens posem un tatuatge és perquè té un significat especial en aquell moment de les nostres vides (un nom d’una persona, una dada, paraules, etc.) i això pot canviar passats els anys.
    A més a més, els nostres cossos també canvien amb el pas del temps i hem de pensar que els tatuatges es poden deformar, i això, és molt lleig!
    Per últim, també hem de considerar que els tatuatges poden tenir diverses conseqüències, depenent del lloc del cos triat per posar-se’l, i que apareixeran passat un temps. Per exemple, conseqüències mèdiques a l’hora d’una operació quirúrgica, efectes d’imatge en una entrevista de feina, etc…

    1. Benvolguda Andrea, estic d’acord amb la teva reflexió. És ben cert tot el que exposes.
      Però cal recordar que el jovent pensa que li manquen molts anys per fer-se gran. De fet, la majoria veu l’envelliment com quelcom que no l’hi pertoca. La mateixa força, energia i vitalitat que acompanyen la joventut no permet que es plantegi la remota possibilitat d’envellir en pocs anys. El jovent no sap que els anys s’esgoten ràpidament. Aquesta inconsciència del pas del temps li permet prendre decisions agosarades. I gràcies a aquestes decisions avancen sense por enfront de la vida. Els dubtes i els penediments apareixen més tard…

      1. Segons la meva opinió, estic d’acord amb tu, Andrea, per diferents motius:
        En primer lloc és molt important tenir clara la decisió de tatuar-te la pell, perquè tot i que actualment existeix el làser per eliminar-los, la tècnica és complicada i costosa. Pot crear cremades i cicatrius importants i irreversibles sobre la pell.
        En segon lloc, el jovent ha de tenir clar el lloc i el professional que li realitzarà el tatuatge. És a dir, hauria d’anar a un lloc homologat amb control sanitari, que compleixi les mesures d’higiene per evitar el risc d’infeccions i també, escollir un professional titulat. Moltes vegades els joves no dediquen tanta importància a investigar i trien el centre més econòmic, posant en risc la seva salut.
        En tercer lloc, una persona tatuada té més perill de patir problemes a l’hora de fer-se diferents proves mèdiques, com és el cas de la ressonància magnètica. Aquestes zones són més sensibles i es poden inflamar o cremar més fàcilment.
        També s’ha de tenir molt clares les contraindicacions, ja que molts anestesistes rebutgen aplicar l’epidural per la possibilitat que el pigment pugui introduir-se en el sistema nerviós central.
        En quart lloc, qui es tatua s’exposa a poder generar intolerància als pigments a causa de la interacció de la tinta amb els fluids corporals i / o a l’exposició del sol. Aquesta intolerància pot aparèixer anys després de la realització del tatuatge.
        Per finalitzar, segons els diversos problemes que poden ocasionar els tatuatges, penso que els joves s’ho haurien de repensar, sobretot aquells que no es conformen amb un o dos tatuatges, perquè la vida és molt llarga, formada per diferents etapes psicoevolutives i mai sabem què ens depararà!

        R.H.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s