Fòrum 25


Per què a tants països les sogres són detestades (que no vol dir detestables)?

Nota: Els textos rebuts no són revisats lingüísticament i les opinions són responsabilitat exclusiva de la persona que les emet. Seran suprimides les intervencions que no siguin respectuoses amb tothom (pel seu contingut xenòfob, homòfob…).

Recordeu: “Signeu amb el nom abreujat i no doneu correus electrònics reals (per exemple, abcdefg@gmail.com)”

3 respostes a “Fòrum 25

  1. És un tema socialment complex aquest de les sogres. Jo desglossaria i matisaria la qüestió i preguntaria: per què sovint es detesten tant sogres i nores? Crec sincerament que aquesta nova formulació fa referència a un biaix fruit de les meves experiències viscudes.
    Ja en la pregunta inicial es fa el matís del sexe, ja que diu les sogres i no els sogres, i això és molt rellevant. Tampoc no diu per qui són detestades, potser per la nora? Evidentment homes i dones, mascles i femelles no som iguals. Potser qüestions biològiques, evolutives o culturals fan que tinguem rols i comportaments diferents en front dels esdeveniments que anem afrontant al llarg de la nostra vida, i un d’ells és el fet que com a mare, en un moment de la teva vida algú ve a emportar-se el fill o la filla que amb tant d’amor has criat, i et converteixes en sogre.
    És una forma de veure-ho, però al cap i a la fi les mares volen seguir gaudint d’experiències amb els seus fills un cop surten del niu, i en funció de quina parella escullin, no només es poden veure limitades i entorpides, sinó que a més s’integra a la família un nou membre amb qui no congenien gens, i potser és per a tota la vida. En aquest cas és normal que surtin guspires.
    En qualsevol cas, podrien també culpabilitzar els gendres o les nores, no? Són l’altra part implicada.
    Això últim deu ser també un biaix cultural.

  2. Per a mi, la paraula sogra no té cap connotació negativa, únicament, és un rang familiar. M’he adonat, però, que per a molta gent aquesta paraula implica quelcom nociu , llavors ho solucionen dient “la mare del meu marit”, fet curiós. No he entès mai aquesta por a dir les coses pel seu nom.
    Possiblement, aquesta mala convivència que existeix en alguns casos, sobretot, en la relació sogra i jove, té a veure amb el lligam mare i fill, que comença amb el cordó umbilical i segueix existint durant tota la vida; aquest vincle, sovint, no accepta que hi hagi un a tercera persona enmig de l’entramat, per això, en molts casos aquest triangle és conflictiu. Tant per una banda com per l’altra, s’ha de saber compartir aquesta persona en comú que abans era només seva i ara és també teva.

  3. Bon dia,
    Abans de començar la meva intervenció en aquest fòrum, voldria deixar clar que no sóc casat i que, per tant, no tinc sogra. En conseqüència la meva opinió serà, potser la menys valuosa i la més qüestionable de totes.
    Dit això, jo opino que la visió segons la qual les sogres són aquella mena d’ésser de qui qualsevol home casat amb una salut mental acceptable fugiria sense pensar-s’ho dos cops és lluny de ser real. No conec encara cap sogra que es dediqui a amargar la vida dels seus gendres per plaer, ni cap home que, en veure la seva sogra doni mitja volta i s’escapi cames ajudeu-me. És, a parer meu, una idea que s’ha convertit en un tòpic socialment molt estès. Tant és així, que no hi ha qui no hagi sentit algun cop acudits que fan ressò d’aquesta idea.
    Però bé, com ja he dit, encara sóc solter i, per tant, no puc parlar des de l’experiència…

    LluísV

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s