Fòrum 24


“Les dones som més llestes que els homes, que no vol dir més intel·ligents; com passa amb totes les poblacions oprimides, ens hem hagut d’espavilar” (Isabel-Clara Simó, Avui, 4 març 2010). Hi estàs d’acord?

Nota: Els textos rebuts no són revisats lingüísticament i les opinions són responsabilitat exclusiva de la persona que les emet. Seran suprimides les intervencions que no siguin respectuoses amb tothom (pel seu contingut xenòfob, homòfob…).

Recordeu: “Signeu amb el nom abreujat i no doneu correus electrònics reals (per exemple, abcdefg@gmail.com)”

3 respostes a “Fòrum 24

  1. Si agafo el diccionari i miro la diferència entre llest i intel·ligent puc apreciar que el primer mot fa referència a la persona que entén les coses amb facilitat i el segon es fixa en la capacitat per aprendre, comprendre i raonar. Com a col·lectiu oprimit durant segles, diria que sí que hem hagut de ser més llestes, ja que es tractava de sobreviure a un entorn hostil, i per fer-ho havies d’entendre el món que t’envoltava amb rapidesa per a adaptar-t’hi. Però si ens donen l’oportunitat i el temps, també tenim la capacitat per aprendre, comprendre i raonar. Però moltes vegades aquesta oportunitat no arriba mai depenent de la localització en què estiguis del planeta.
    Que som més llestes? Doncs dependrà de la necessitat de cadascú per aguditzar aquesta faceta.

  2. No puc saber si estic d’acord o no perquè està fora de context, i em veig obligat a interpretar aquesta afirmació en base al que jo entenc per ser <> o <>. Per altra banda, és una frase molt generalitzadora. Per tant, la meva crítica a aquesta afirmació anirà dividida en tres fronts diferents: el sentit de l’afirmació en si (si les dones són o no més llestes), el sentit de la generalització (totes les poblacions oprimides), i la finalitat d’aquesta afirmació (quin objectiu persegueix).
    Per començar caldria saber què volem dir amb “llestes” o “espavilades”. En aquest sentit jo entenc aquesta afirmació com a la capacitat de valer-se per si mateix. Això vol dir: tenir la capacitat de treballar per aconseguir uns ingressos (que han demostrat tenir homes i dones), i a més cuidar-se a un mateix (mantenir la llar, cuinar, rentar, etc.). Si bé es cert que els homes de la generació d’Isabel-Clara Simó segurament eren molt capaços de la primera part (treballar), no tant de la segona. Mentre que les dones demostraven ser capaces de fer totes dues. No obstant, al 2020 jo he trobat moltes dones incapaces de cuidar de si mateixes, i molts homes capaços de fer ambdues coses. Per tant, si el sentit és aquest, crec que no és certa. Crec que té més a veure amb el context cada un (nivell formatiu, entorn social, interessos personals).
    Pel que fa a que totes les poblacions oprimides s’han hagut d’espavilar: crec que no es té en compte les que han desaparegut, fruit de que no han estat capaces d’espavilar-se per sobreviure; o les que han estat lliurades per altres (els jueus d’Europa a la II Guerra Mundial, que pràcticament no van oferir resistència i van ser alliberats per tropes estrangeres, per exemple). Tampoc es té en compte si la supervivència d’una població oprimida és “necessària” o no per l’opressor: les dones no poden ser suprimides, com tampoc ho poden ser les classes populars. Per tant, crec que la comparació entre les dones i “totes les poblacions oprimides” és també errònia.
    Finalment, quin objectiu persegueix aquesta afirmació? Doncs tenint en compte que l’estic analitzant fora del seu context (que era un article), sembla una competició per saber qui és millor. No crec que faci cap favor a l’alliberament femení insinuar que les dones són superiors, perquè és un missatge molt interpretable com a hembrisme, i no com a feminisme. Tot i que no crec que l’autora ho fes en aquest sentit, sí que trobo que és una afirmació una mica simplista i innecessària. Les dones han d’estar en condicions d’igualtat i han d’alliberar-se perquè és humà, i ja està.
    Com a nota final: no he buscat el context de l’afirmació d’Isabel-Clara Simó perquè la pregunta era si estic d’acord amb la pressent afirmació. Per tant, crec que és lògic contestar-la sense la resta del context. Potser de l’article o l’entrevista on ho va dir penso quelcom diferent.

  3. Respondre a la pregunta de si estic d’acord amb aquesta afirmació d’Isabel-Clara Simó treta de context exigeix trossejar l’afirmació mateixa per analitzar alguns dels conceptes que s’hi empren i deixar constància que no es pot arribar a cap conclusió irrefutable sense abordar la complexitat d’aquests.
    Les dones com a concepte que engloba i pretén definir totes les dones del món és un parany. Hi ha múltiples variables que fan que no puguem definir les dones com un tot uniforme. Si no ens agrada que ens posin a totes al mateix sac per fer afirmacions com “les dones són més dèbils”, tampoc no ens podem posar totes la mateixa medalla. El mateix deu passar amb els homes, oi? Quants homes diferents coneixeu i qui decideix què és un home? Si fugim dels estereotips ho hem de fer sempre.
    Llestes i intel·ligents. No són ben bé sinònims, oi? El DIEC ens dirà que llesta és qui és diligent. Intel·ligent és qui és dotat o dotada d’intel·ligència. De quina intel·ligència parlem? Ja fa anys que en contextos educatius es cita la teoria de les intel·ligències múltiples i hi ha qui defensem que no es pot parlar d’una única intel·ligència, tradicionalment associada a les habilitats més acadèmiques, sinó que podem distingir fins a nou conjunts d’habilitats diferents en què uns i altres podem destacar de forma diferent.
    Oprimides. Aquí passaré de fer aclariments per mostrar el meu acord amb la Isabel-Clara Simó. Sí, les dones, les persones amb vagina, les que se’ns marca el gènere femení en néixer hem estat oprimides històricament. I ho estem a diferents nivells i en diferents intensitats arreu del món. Evidentment que això ens ha fet espavilar: ens ha obligat a lluitar més pels nostres drets, a exigir el que és nostre, a reclamar un tracte igualitari, perquè vivim en una societat en què encara avui, ésser home o tenir penis, vaja, et proveeix de certs privilegis. Sense obviar, és clar, que les opressions a què estem sotmeses les dones no són les mateixes, com ja he dit, no se’ns pot englobar a totes en una mateixa identitat.
    Així doncs, us sembla que hi estic d’acord? 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s