Fòrum 22


Quina creus que és la ciutat més maca dels Països Catalans?

Nota: Els textos rebuts no són revisats lingüísticament i les opinions són responsabilitat exclusiva de la persona que les emet. Seran suprimides les intervencions que no siguin respectuoses amb tothom (pel seu contingut xenòfob, homòfob…).

Recordeu: “Signeu amb el nom abreujat i no doneu correus electrònics reals (per exemple, abcdefg@gmail.com)”

2 respostes a “Fòrum 22

  1. Segons el DIEC, una ciutat és una “població gran que té més preeminències que una vila”. Esperava trobar-me una definició del tipus “població de més de x habitants”, però no. Els filòlegs de l’Institut no en concreten més. Així, tampoc cal que jo sigui gaire precisa aquí, per la qual cosa em puc referir a poblacions sense entrar en si són o no ciutats.
    Quina és la ciutat més maca dels Països Catalans? Certament, no ho sé perquè no conec totes les ciutats dels Països Catalans (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i fins a l’Alguer). Per mi, la ciutat més maca és aquella on t’has trobat a gust i on no et faria res viure. Potser ja hi vius i t’hi sents a gust perquè en ella tens la feina, la família, els amics. O potser no hi vius però hi has passat una bona estona (de vacances, de cap de setmana, d’excursió amb l’escola). No crec que una ciutat ens pugui semblar maca si no hi hem disfrutat o si no ens genera cap sentiment positiu.
    A partir d’aquí, cadascú tindrà les seves preferències. A mi em semblen maques Vielha, Roses, Figueres, Tremp. També un grapat de viles i pobles com ara Sant Llorenç Savall, Cabrianes, Port de la Selva, Sanaüja. Però aquestes no són ciutats…

  2. Resulta difícil de triar-ne només una. Els Països Catalans tenen ciutats molt boniques perquè hi ha una diversitat de paisatge que les fa úniques i molt especials.
    Si anem cap a la costa ens trobem la Mediterrània, amb la singularitat dels pobles de pescadors. Encara que puguin semblar molt turístics, si t’hi endinses sempre trobes aquell racó paradisíac, ja sigui per alguna cala perduda amb aigua cristal·lina o bé pels carrers tan ben conservats del bell mig del centre de la vila que fan que et sentis a la ciutat més bonica.
    En canvi, si viatgem cap als Pirineus, podem gaudir de la màgia de les olors que t’ofereixen les flors i els prats i dels seus colors infinits. I del silenci, sobretot. La música del riu acaronant les pedres per allà on passa, juntament amb el cant dels ocells creen una orquestra que té permís per trencar aquest silenci de la vil.la més bonica.
    Però si ens endinsem cap a la plana o bé cap a l’interior descobrirem la bellesa de les pedres que ens expliquen la seva història en alguns indrets i en altres la presència de la boira a l’horta que li dona una pinzellada a l’hivern que fa que et vingui de gust arraulir-te a la vora del foc amb aquell llibre que fa temps que no llegeixes i en aquest precís moment tens la percepció que estàs a la vila més bonica.
    El mar aporta llum i energia, vida i serenor; tanmateix, la muntanya dona pau i quietud, majestuositat i grandesa, igual que la plana i l’interior transmeten vells costums i increïbles llegendes fortament arrelades.
    Cadascuna per separat, però a la vegada entrellaçades construeixen una única ciutat, la que en cada racó dels Països Catalans ens xiuxiueja a cau d’orella que és la ciutat més bonica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s