Ramona, adéu


De Montserrat Roig

Montserrat Roig, escriptora catalana, forma part de la Generació dels 70, juntament amb Terenci Moix o Pere Gimferrer.

Amb “Ramona, adéu”, Roig ens trasllada a Barcelona en tres moments històrics claus de la ciutat mitjançant la història de tres dones d’una mateixa família. Aquestes dones, àvia, mare i filla, en un inici sembla que només comparteixen el nom, Ramona, però a poc a poc, anem trobant l’eix que les uneix a part del parentiu: l’amor i el fracàs. Ramona Jover, l’àvia, viu la Barcelona del segle XIX durant la construcció de l’Eixample, i veiem com viu amb la insatisfacció i frustració de no poder ser Madame Bovary. Ramona Ventura, la mare, té l’aparença d’una dona poruga, submisa i sense gaires aspiracions, ens situa ens dos fets històrics del segle XX: la Segona República i la Guerra Civil. Ramona Claret, la filla, és una jove estudiant que ens porta a les revoltes estudiantils dels anys 60, que pateix una gran inseguretat a causa d’una relació tòxica i infeliç.

Les Ramones són dones somiadores, incompreses per les seves familiars, fet que provoca que es sentin soles, dones que tenen clares les seves mancances i les limitacions de ser dona.

Roig presenta la ciutat de Barcelona com un personatge més que està en constant evolució, igual que les Ramones: amb Ramona Jover la ciutat està creixent amb la construcció de l’Eixample; amb Ramona Ventura, viu moments convulsos amb la Segona República i la Guerra Civil; i amb Ramona Claret, és una ciutat grisa i oprimida pel règim franquista.

Valoració

La novel·la, amb tres línies narratives en forma de monòleg, atreu l’atenció del lector de forma desigual: depenent del moment històric que més atregui o l’empatia amb el personatge, es fa més atractiva una història o una altra. Alhora, ens trobem amb una novel·la en què els personatges femenins, deixant en un segon pla els homes que hi apareixen, són les que tenen el protagonisme, juntament amb la ciutat de Barcelona. Són dones molt reals, amb ambicions i pors que encaixen amb nosaltres mateixos, i això les fa més creïbles i més fàcil d’empatitzar.

N.R. (6è)

Publicat per Blog d'Escriptura. Departament de Català. EOI Sabadell

Blog gestionat pel Departament de Català de l'EOI Sabadell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s